Viatjar o comprar casa? Per què tants europeus prefereixen l’experiència al maó
M’ho pregunto sovint quan veig els meus amics i coneguts. Mentrestant, a molts llocs del món (especialment a Amèrica del Nord o a parts d’Àsia) la prioritat número u de molts joves adults és estalviar de manera obsessiva per a l’entrada d’una casa, a Europa sembla que passa exactament el contrari. Els diners que podrien anar a un compte d’estalvi destinats a una hipoteca se’n van a un vol low-cost, a un Airbnb a Lisboa, a un festival a Berlín o a un camí de setmana a la Costa Brava. Per què?
La casa ja no és el símbol d’èxit que era
Durant dècades, ser propietari era el gran objectiu adult. Avui, a moltes ciutats europees, els preus de l’habitatge han pujat tant que la possibilitat de comprar sembla una quimera. A Barcelona, Madrid, Amsterdam, París o Lisboa, els joves saben que, encara que estalviïn de manera heroica durant cinc o set anys, potser només arribaran a una entrada i a una hipoteca de 40 anys. Davant d’aquesta realitat, molts es pregunten: “Per què sacrificar els millors anys de la meva vida per alguna cosa que potser no arribaré a tenir?”.
La cultura de l’experiència
Europa ha construït durant dècades una cultura del temps lliure i de la mobilitat. El famós “work-life balance” no és només un eslògan: és una manera de viure. Viatjar no es veu com un luxe superficial, sinó com una part essencial de l’educació personal, del creixement i de la felicitat. Un viatge de tres setmanes pel sud-est asiàtic o un intercanvi a Escandinàvia es considera una inversió en un mateix, mentre que la casa es veu cada vegada més com una càrrega (hipoteca, impostos, reformes, incertesa del mercat).
La generació que no creu en el “para siempre”
Molts europeus de 25 a 40 anys han crescut veient crisis econòmiques, inestabilitat laboral i un mercat immobiliari que sembla un casino. La idea de “arrelar-se” durant 30 anys al mateix lloc ja no genera tanta il·lusió. Prefereixen la flexibilitat: poder canviar de ciutat, de feina o de país sense estar lligats a un pis. Viatjar és, en aquest sentit, una forma de mantenir la llibertat.
El lloguer ja no és un “fracàs”
A molts països europeus, el lloguer ha deixat de ser vist com una situació provisional o de fracàs. És una opció vàlida i, a vegades, fins i tot més intel·ligent econòmicament. Si pots gastar 800 € al mes de lloguer i destinar la resta a viatjar, a formació o simplement a gaudir de la vida, per què engolir-te una hipoteca que et consumeix el 40-50 % dels ingressos?
El valor del “ara”
Hi ha una frase que se sent molt: “La vida és massa curta”. Després de la pandèmia, aquest sentiment s’ha accentuat. Molta gent ha vist de prop la fragilitat de l’existència i ha decidit que prefereix acumular records que maons. Els viatges generen històries, amistats, fotografies i una sensació d’haver viscut. Una casa genera, sobretot, preocupacions i quotes mensuals.
No és que els europeus no vulguin tenir una casa. Molts la volen, i alguns fins i tot la tenen. Però el que ha canviat és l’ordre de prioritats. Per a una part important de la generació actual, viure experiències intensament mentre es pot sembla més raonable que sacrificar-ho tot per un somni que, a més, cada dia és més inaccessible.
Al final, potser la pregunta no és “per què prefereixen viatjar?”, sinó “per què no ho faríem?”.