Tres hortalisses que només cal plantar una vegada

Hi ha hortalisses que no cal tornar a sembrar cada any. Un cop establertes, produeixen durant moltes temporades amb un manteniment mínim. Aquestes plantes perennes estalvien temps, feina i diners, i són ideals per a horts sostenibles. Aquí en presentem tres de les més interessants i productives: els espàrrecs, les carxofes i el ruibarbre.

Els espàrrecs (Asparagus officinalis)

Els espàrrecs són l’exemple clàssic d’hortalissa que es planta una sola vegada. Després d’establir-se (normalment al cap de dos o tres anys), poden produir brots tendres durant 15 o fins i tot 20 anys.

Es plantan a partir d’arrels o corones a la primavera, en un sòl ben drenat, ric en matèria orgànica i amb un bon pH (idealment entre 6,5 i 7,5). Necessiten un lloc assolellat i espai suficent, ja que les plantes adultes ocupen bastant terreny. Els primers dos anys no es cullen els brots per deixar que la planta es consolidi. A partir del tercer any es poden collir els espàrrecs durant unes quantes setmanes a la primavera. Després de la collita, es deixen créixer les tiges amb fulles perquè acumulin reserves per a l’any següent.

Són rics en fibra, vitamines i antioxidants, i el seu gust fresc i delicat els fa molt apreciats a la cuina.

Les carxofes (Cynara scolymus)

Les carxofes són una altra hortalissa perenne que, en climes mediterranis o temperats suaus, pot produir durant diversos anys sense necessitat de tornar-les a plantar.

Es plantan a partir de planters o de talls d’arrel a la primavera o a la tardor, en un lloc assolellat i amb sòl profund i ben drenat. Les plantes necessiten reg regular durant el primer any i una mica d’abonament orgànic. A partir del segon any comencen a formar els capítols (les “carxofes”) que es cullen quan encara estan tancats. En regions amb hiverns freds es poden protegir amb palla o mulching per ajudar-les a sobreviure.

A més del valor gastronòmic, les carxofes tenen propietats digestives i són riques en fibra i antioxidants. Les fulles grans i platejades també donen un aspecte ornamental a l’hort.

El ruibarbre (Rheum rhabarbarum)

El ruibarbre és una planta perenne molt resistent que es planta una vegada i pot produir durant 10 anys o més. Encara que es fa servir sobretot en postres, botànicament és una hortalissa.

Es planta a partir de trossos d’arrel a la primavera o a la tardor, en un sòl ric, humit però ben drenat i en una zona amb sol o semiombra. Les fulles són grans i les tiges (el que es consumeix) es cullen a la primavera i principis d’estiu. És important no collir-ne massa el primer any perquè la planta s’estableixi bé. Les fulles no es mengen perquè contenen àcid oxàlic en quantitats elevades.

El ruibarbre aporta un gust àcid característic i és ric en fibra i vitamina K. Amb un bon mulching i un abonat ocasional, la planta es manté vigorosa durant molts anys.

Consells generals per a aquestes hortalisses perennes

• Trieu un lloc definitiu, perquè no els agrada ser trasplantades un cop establertes.
• Prepareu bé el sòl abans de plantar i afegiu compost cada any.
• Controleu les males herbes, especialment els primers anys.
• En climes freds, protegiu les plantes amb mulching a l’hivern.

Aquestes tres hortalisses demostren que no cal començar de zero cada primavera. Amb una bona planificació inicial, es pot gaudir de collites abundants durant molts anys amb molt poc esforç. Ideal per a qui vol un hort més autònom i sostenible.