Les principals fonts d’energia als països europeus: un panorama divers i en transformació

Europa presenta una gran diversitat en les seves fonts d’energia principals, especialment pel que fa a la generació d’electricitat. Aquesta heterogeneïtat s’explica per factors geogràfics (recursos hidroelèctrics, vents, sol), històrics, polítics i de disponibilitat de recursos fòssils. En els darrers anys, les renovables (eòlica, solar i hidroelèctrica) han guanyat molt de terreny a la Unió Europea, on van representar gairebé la meitat de la producció elèctrica el 2024, mentre que el carbó ha caigut fortament i el nuclear manté un paper destacat en alguns països. A continuació es resumeix la font dominant o més rellevant en la generació d’electricitat a diversos països europeus, basat en dades recents (principalment 2023-2024).

Països amb predomini nuclear

França és l’exemple més clar: el nuclear aporta al voltant del 67 % de l’electricitat generada, amb una recuperació notable després d’anys de menys producció. Eslovàquia també depèn fortament del nuclear (més del 60 % en alguns anys recents). Bèlgica, Hongria, Bulgària, Txèquia i Finlàndia tenen quotes importants de nuclear (sovint entre el 30 % i el 50 %). Aquests països combinen el nuclear amb renovables o gas per cobrir la demanda.

Països amb predomini de renovables (hidroelèctrica, eòlica o solar)

• Noruega i Islàndia: l’hidroelèctrica domina de manera aclaparadora (més del 90 % a Noruega en molts anys), gràcies a la geografia muntanyosa i als recursos hídrics.
• Àustria: l’hidroelèctrica és la principal font (al voltant del 50-60 %).
• Suècia: combinació d’hidroelèctrica, eòlica i nuclear; les renovables tenen un paper molt elevat.
• Dinamarca: l’eòlica és clarament dominant (al voltant del 50-60 % o més en alguns períodes), convertint-la en un referent mundial.
• Portugal i Croàcia: fortes quotes d’hidroelèctrica i eòlica; les renovables superen sovint el 70-80 % en la generació neta.
• Espanya i Grècia: les renovables (eòlica i solar) han crescut molt i són les principals o molt properes a ser-ho, amb la solar en especial auge.
• Letònia i Lituània: fortes quotes de renovables, amb eòlica destacada a Lituània.

A Alemanya, les renovables (especialment eòlica i solar) ja representen més de la meitat de la generació en molts períodes, tot i que el carbó encara té un pes residual significatiu. Als Països Baixos i Irlanda, l’eòlica i el gas juguen papers importants, amb les renovables en creixement ràpid.

Països amb predomini de combustibles fòssils

• Polònia: el carbó (hulla i lignit) continua sent la font principal, amb quotes al voltant del 50-60 % el 2024, tot i la caiguda progressiva i l’augment de les renovables (eòlica i solar).
• Itàlia: el gas natural és la font més important en el mix elèctric.
• Xipre i Malta: depenen fortament del petroli i productes derivats o del gas, per la seva situació insular i la manca d’interconnexions fortes.
• Estònia: els combustibles sòlids (incloent-hi esquist bituminós) tenen un paper destacat.
• Txèquia: combinació de nuclear i combustibles sòlids, amb el carbó encara present.

A l’Europa de l’Est i en alguns països mediterranis, el gas i el carbó encara tenen un pes rellevant, tot i que la transició accelerada després de la crisi energètica de 2022 ha reduït la dependència de les importacions russes.

Tendències generals i conclusions

A nivell de la Unió Europea, el 2024 les renovables van arribar a prop del 47 % de la generació elèctrica, el nuclear al voltant del 23-24 % i els fòssils van baixar a nivells històricament baixos (amb el carbó per sota del 10 % en el conjunt de l’UE). L’eòlica i la solar van ser els motors principals del canvi, mentre que l’hidroelèctrica es va recuperar gràcies a millors condicions meteorològiques.

La diversitat europea és una fortalesa: França exporta electricitat nuclear baixa en carboni, els països nòrdics i alpins aporten hidroelèctrica flexible, i Dinamarca o Espanya lideren en eòlica i solar. Al mateix temps, països com Polònia afronten el repte de reduir el carbó de manera justa i ràpida. La transició energètica continua avançant, impulsada pels objectius climàtics, la seguretat d’abastament i la caiguda de costos de les renovables. El mix de cada país reflecteix no només els recursos naturals, sinó també les decisions polítiques a llarg termini.

Aquest panorama és dinàmic: les dades canvien any rere any amb noves instal·lacions de renovables i el tancament progressiu de centrals de carbó. Fonts com Eurostat i Ember ofereixen actualitzacions periòdiques per seguir l’evolució.