És possible aturar la intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial avança a un ritme que fa només uns anys semblava ciència-ficció. Models capaços de raonar, generar contingut complex, programar i fins i tot ajudar en investigacions científiques s’han convertit en eines quotidianes. Davant d’aquest avenç vertiginós, una pregunta torna una i altra vegada: és realment possible aturar la IA?

Què vol dir exactament “aturar la IA”?

Abans de respondre, cal aclarir el concepte. “Aturar la IA” pot significar coses molt diferents:

• Aturar temporalment l’entrenament de models més potents (com es va proposar en la carta oberta de 2023).
• Prohibir o limitar dràsticament el desenvolupament de sistemes d’intel·ligència artificial general (AGI).
• Desmantellar o restringir l’ús de sistemes ja existents.
• Establir un control global estricte sobre el còmput, les dades i la investigació.

Cadascuna d’aquestes opcions presenta dificultats de naturalesa diferent.

Les raons tècniques i pràctiques que ho fan extremadament difícil

La investigació en IA no depèn d’un únic laboratori ni d’un sol país. Es tracta d’un camp distribuït: universitats, empreses privades, laboratoris estatals i fins i tot investigadors independents publiquen articles, comparteixen codi i entrenen models. El coneixement s’ha difós àmpliament. Un cop una tècnica està publicada, és gairebé impossible fer-la desaparèixer.

A més, el maquinari necessari (xips especialitzats) es fabrica a escala global i el programari open-source continua creixent. Fins i tot si les grans empreses nord-americanes o europees decidissin aturar-se, altres actors (Xina, per exemple, o grups més petits) continuarien avançant. La història de la tecnologia ens mostra que les innovacions amb potencial econòmic i estratègic rarament s’aturen de manera efectiva: ni l’energia nuclear, ni internet, ni la biotecnologia van poder ser congelades indefinidament.

Els incentius econòmics i geopolítics

La IA representa una de les oportunitats econòmiques més grans del segle XXI. Empreses i governs veuen en ella un avantatge competitiu enorme: productivitat, defensa, medicina, energia… Aturar el desenvolupament significaria renunciar a aquests beneficis mentre altres actors els aprofiten. En un context de competència geopolítica, és poc realista esperar que totes les potències arribin a un acord vinculant i el compleixin de manera estricta.

Les regulacions poden alentir o dirigir el desenvolupament (com ja fan algunes lleis a Europa), però aturar-lo completament exigiria una coordinació mundial sense precedents i mecanismes d’aplicació molt potents. Fins ara, la història no ofereix gaires exemples d’èxit en aquest sentit.

Què sí que es pot fer?

Tot i que aturar totalment la IA sembla inviable, sí que és possible influir en la seva trajectòria:

• Invertir massivament en recerca de seguretat i alineament.
• Establir límits clars sobre usos d’alt risc.
• Exigir transparència i avaluacions independents dels sistemes més potents.
• Fomentar una cultura de responsabilitat entre investigadors i empreses.

Aquestes mesures no “aturen” la IA, però poden reduir riscos i maximitzar beneficis.

Conclusió

Aturar completament la intel·ligència artificial és, amb tota probabilitat, impossible. El coneixement ja està difós, els incentius són massa forts i el món és massa fragmentat perquè una aturada global funcioni de manera efectiva i duradora. El que sí que està a les nostres mans és decidir com desenvolupem, regulam i utilitzem aquesta tecnologia.

La pregunta real, per tant, potser ja no és “es pot aturar?”, sinó “com podem guiar-la de manera que serveixi a la humanitat i no la posi en perill?”. La resposta a aquesta darrera qüestió dependrà de les decisions que prenguem avui.