El meu robot aspirador i jo: una història d'amor impossible

Ei, bona tarda! Sóc aquí per explicar-vos la tragèdia més gran de la meva vida adulta: el meu robot aspirador. Es diu Roomba, però jo li dic "Traïdor". Sí, sí, aquell aparell rodó que sembla un plat volador borratxo i que prometia alliberar-me de les tasques de la casa. Quina il·lusió més innocent!

Tot va començar fa sis mesos. El vaig comprar pensant que seria com tenir un criat japonès silenciós. "Benvingut a la família, Roomba! Ara netejaràs mentre jo miro sèries!" Vaig fer una cerimònia d'inauguració: li vaig posar nom, li vaig posar una etiqueta amb el meu número de telèfon per si es perdia... Fins i tot li vaig fer una foto de perfil a WhatsApp. Estava enamorat. Literalment. Cada dia tornava a casa esperant trobar el terra brillant com un mirall i el robot esperant-me a la porta amb una flor a la boca. (Bé, això últim no, perquè no té boca, però ja m'enteneu).

Però no. El Roomba és un rebel. Un anarquista amb rodes. El primer dia va decidir que la meva catifa era el seu enemic mortal i s'hi va quedar atrapat durant dues hores fent "brrrrrrr" com si fos un cotxe de Fórmula 1 en un embús. Jo, desesperat, li cridava des del sofà: "Roomba, surt d'allà, traïdor! Que no ets un trencaclosques!" Al final vaig haver de rescatar-lo com si fos un gatet caigut d'un arbre. I ell? Ni un "gràcies". Només un bip sarcàstic.

Després va començar la fase de sabotatge. Ara s'ha especialitzat a menjar-se els cables. Ahir vaig trobar-lo atrapat al cable del carregador del mòbil, fent voltes com si fos un ball de discoteca dels anys 80. I el pitjor? Quan s'acaba la bateria, es queda al mig del passadís mirant-me amb aquell ullet vermell com dient: "Vine a buscar-me, humà patètic". I jo hi vaig. Sempre hi vaig. Perquè sóc un tros de pa.

El millor de tot és que el Roomba té més vida social que jo. S'ha fet amic de la nevera (xoca contra ella cada matí), del peu del sofà (el seu enemic etern) i fins i tot de la meva planta de plàstic (la rega amb pols). Jo? Jo només sóc el que li buida el dipòsit quan està ple de pèls de gos que ni tan sols tinc. Sí, el meu robot aspirador recull pèls d'un gos imaginari. Potser estic vivint amb un fantasma pelut i no ho sé.

Ahir vaig decidir posar-li límits. Vaig dibuixar una línia amb cinta adhesiva al terra: "Aquesta és la teva zona, Roomba. Aquí neteges, allà no". Resultat? Va ignorar la línia completament i va anar directament a la cuina a suïcidar-se contra la pota de la taula. Ara tinc una cinta adhesiva que només serveix per recordar-me que el meu robot té més llibertat que jo.

En fi, amics, si algun dia veieu un robot aspirador sol pel carrer, no l'adopteu. És un estafador amb rodes. Jo ja estic pensant a canviar-lo per una escombra normal. Almenys l'escombra no em jutja quan la deixo al racó.

I ara, si em disculpeu, he d'anar a rescatar el Roomba. S'ha quedat atrapat un altre cop... sota el meu llit. Segurament està conspirant amb les teranyines per fer-me fora de casa.

Gràcies per escoltar la meva teràpia barata. Bona nit... o el que sigui.