El dia que el Bitcoin va a un milió de dòlars: una bogeria mundial

Era un matí qualsevol de l'any 2035. El sol sortia tranquil·lament sobre Barcelona, els coloms feien el seu passeig per la Plaça Catalunya i jo, un humil programador de Gràcia que havia comprat dos bitcoins l'any 2022 per fer el ximple amb un amic, em despertava amb el mòbil explotant de notificacions.

"Bitcoin a 1.000.000 de dòlars!" cridava el titular de tots els mitjans.

Al principi em pensava que era un error de l'aplicació, o potser que algú havia hackejat CoinMarketCap. Però no. Les gràfiques no mentien: una línia verda que pujava com si fos un coet de SpaceX en dia de llançament. El meu petit portafoli, que feia anys que dormia com un os en hibernació, s'havia convertit en una fortuna de dos milions de dòlars. Dos milions!

Vaig sortir al balcó en pijama, mirant el carrer com si esperés que els edificis es transformessin en palaus de marbre. I en certa manera, va passar.

Primer van ser els meus veïns. La senyora del tercer pis, que sempre es queixava del soroll de les meves tecles a les tres de la matinada, va trucar a la porta amb un somriure que no li havia vist mai. "Fill, tu que entens de criptos... explica'm com puc vendre el meu mig bitcoin que vaig comprar per error l'any passat pensant que era un bit de xocolata." Resulta que la dona tenia 0,5 BTC guardats en un USB dins d'una capsa de galetes. Ara valia mig milió. De cop i volta tothom era expert: el carnisser de baix, que abans només parlava de botifarres, ara dissertava sobre halving, hash rate i "HODL com un campió".

Però la bogeria de veritat va començar quan vaig decidir anar a celebrar-ho. Vaig baixar al carrer i vaig veure una cua interminable davant del caixer de bitcoins que havien instal·lat fa anys al costat del Mercat de la Boqueria. La gent no comprava tomàquets, comprava Lamborghinis virtuals. Un taxista que abans renegava dels preus del gasoil, ara aparcava un Ferrari vermell brillant i cridava: "Ei nano, et porto a qualsevol lloc del món... gratis! Avui sóc milionari gràcies al Satoshi!"

Els governs van entrar en pànic. El president dels Estats Units va fer una roda de premsa dient que "això és només una bombolla temporal" mentre al fons es veia com el seu propi tresorer intentava comprar BTC amb targeta de crèdit del govern. A la Unió Europea van declarar l'estat d'emergència cripto: "Hem de regular això abans que tothom deixi de pagar impostos en euros!" Però ja era tard. A Andorra, que sempre ha sigut terra de bancs discrets, ara hi havia cues de banquers suïssos fugint cap a les muntanyes amb maletes plenes de frases seed.

A Catalunya la cosa es va tornar èpica. El president de la Generalitat va sortir al balcó de Palau amb una samarreta que deia "Catalunya, terra de bitcoiners" i va anunciar que la independència ja no calia perquè "amb un milió per bitcoin, tots serem rics i lliures... en la blockchain!" La Rambla es va omplir de gent ballant la sardana amb auriculars posant "To the moon" de fons. Els castellers van fer un pilar de nou amb tothom cridant "Visca el Bitcoin!" i al capdamunt un noi amb una samarreta de MicroStrategy aguantava una bandera amb el logo taronja.

Però no tot eren flors i violes. Els bancs tradicionals van començar a tancar portes. El director del meu banc de tota la vida em va trucar plorant: "Per favor, treu els teus diners... vull dir, els teus bitcoins! Ja no sé què fer amb els dipòsits en euros, tothom vol pagar la hipoteca amb satoshis!" Els preus de les cases es van disparar: un piset de 50 metres a Barcelona ara costava "només" 0,3 BTC. I els restaurants? Un menú del dia a la Barceloneta costava 0,001 BTC, però et servien el pa amb oli i sal amb una targeta de crèdit que deia "Pagat en Lightning Network, gràcies".

Els influencers van multiplicar-se com bolets després de la pluja. De cop tothom tenia un canal de YouTube titulat "Com vaig passar de pobre a milionari en 24 hores gràcies al BTC". Un youtuber famós va fer un vídeo des d'un iot al port de Barcelona dient: "Germans, si no teniu ni un satoshi, esteu acabats!" Mentre al fons es veia com el seu gos portava un collar de diamants i un collar de hardware wallet.

I jo, enmig de tot aquest caos, vaig decidir fer una cosa senzilla: vaig anar a comprar pa amb tomàquet al meu forn de sempre. El forner, amb llàgrimes als ulls, em va dir: "Avui et regalo el pa... perquè gràcies a tu que em vas recomanar Bitcoin l'any 2023, ara puc jubilar-me als 45 anys i anar-me'n a viure a una masia a la Garrotxa amb vistes a la blockchain eterna."

Però el millor moment va ser quan vaig rebre un missatge anònim al meu wallet: "Gràcies per HODLear. Signat: Satoshi". No sé si era veritat o un trol, però em va fer somriure.

Al final del dia, mentre el sol es ponia sobre una Barcelona plena de Lambos grocs, Ferraris verds i Tesles voladors (perquè amb tants diners tothom volia innovar), em vaig adonar d'una cosa: el Bitcoin no havia canviat només el preu. Havia canviat la gent. De cop tothom era més feliç, més boig i... una mica més pobre en sentit comú.

Perquè quan tothom és milionari gràcies al Bitcoin, el que realment val un milió de dòlars... és una bona llauna de pa amb tomàquet feta amb amor i sense FOMO.

I colorín colorado, aquest conte de criptomonedes s'ha acabat. O potser només acaba de començar. Qui sap? Potser demà baixa a 500.000 i tornem tots a la normalitat.

HODL fort, amics. I recordeu: el que puja... també pot fer una correcció de 30% en dues hores.

😂