El deute de França farà caure l’euro?

França, la segona economia de la zona euro, arrossega un deute públic que ja supera els 3,5 bilions d’euros i s’acosta al 119% del PIB. Mentrestant, el dèficit continua per sobre del 5% i els tipus d’interès de la seva deute a deu anys han pujat fins a nivells que no es veien des de fa més de vint anys. Davant d’aquesta situació, és legítim preguntar-se: pot el deute francès acabar enfonsant l’euro?

Un deute que no para de créixer

A mitjans del 2026, el deute públic francès va arribar a uns 3.596 milers de milions d’euros, equivalent al 119% del PIB. Les previsions del propi govern apunten que podria arribar al 119,3% a finals d’any i superar el 121% el 2027. El dèficit es manté elevat (al voltant del 5,1-5,4% del PIB), molt per sobre del límit del 3% que exigeixen les normes europees.

Els mercats ja han començat a reaccionar. El diferencial entre el deute francès i l’alemany (el famós spread OAT-Bund) ha superat els 100-120 punts bàsics, nivells que recorden la crisi del deute sobirà de fa més d’una dècada. Els tipus a deu anys s’han acostat al 5%, un cost de finançament que complica encara més la situació.

França no és el país més endeutat de la zona euro en termes relatius (Grècia i Itàlia tenen ràtios més altes), però sí que és el que té el deute més gran en valor absolut i, sobretot, el que mostra una trajectòria més preocupant: dèficits persistents, creixement dèbil i dificultats polítiques per corregir el rumb.

Per què preocupa tant?

Hi ha tres factors que fan especialment delicada la situació francesa:

1. La mida de l’economia. Un problema a França no és com un problema a Grècia el 2010. És molt més gran i, per tant, més difícil de contenir.
2. La inestabilitat política. Amb un govern en minoria i eleccions presidencials a l’horitzó, la capacitat d’aprovar mesures de consolidació fiscal ambicioses és limitada. Els plans d’estalvi de desenes de milers de milions d’euros s’enfronten a una forta resistència política i social.
3. L’efecte bola de neu. Quan els tipus pugen i el deute continua creixent, el cost dels interessos s’eleva ràpidament. Això redueix el marge per a altres polítiques i pot alimentar un cercle viciós de més deute i més desconfiança.

Alguns analistes adverteixen que, si França perdés la confiança dels inversors de manera sostinguda, el risc de contagi a la resta de la zona euro seria real. L’euro podria debilitar-se i la pressió sobre el Banc Central Europeu augmentaria de manera significativa.

Però… farà caure l’euro?

Malgrat tot, hi ha arguments sòlids per pensar que l’escenari d’un col·lapse de la moneda única és poc probable a curt termini.

• França continua finançant-se als mercats, encara que a un preu més alt.
• El Banc Central Europeu disposa d’instruments (com el Transmission Protection Instrument) dissenyats precisament per evitar una fragmentació injustificada dels mercats de deute.
• El deute francès té una base d’inversors diversificada i els mercats de bons francesos són profunds i líquids.
• Una crisi sobirana a França seria tan greu per a tota Europa que les autoritats europees farien tot el possible per evitar-la.

La majoria d’experts coincideixen que França no farà “caure” l’euro d’un dia per l’altre. El risc real és més subtil i, potser, més perillós a mitjà termini: una erosió gradual de la confiança, un encariment permanent del crèdit a tota la zona euro i tensions polítiques creixents entre els països del nord i del sud.

Conclusió

El deute francès és, sens dubte, un dels principals focus de risc per a l’estabilitat de la zona euro en els pròxims anys. No és una amenaça immediata de col·lapse, però sí una amenaça seriosa de debilitament. Si París no aconsegueix estabilitzar les seves finances públiques i recuperar la confiança dels mercats, l’euro en sortirà tocada, encara que no necessàriament destruïda.

La pregunta, doncs, no és tant si el deute de França farà caure l’euro demà, sinó quant de dany pot fer-li si la situació continua deteriorant-se. I aquesta és una qüestió que Europa no es pot permetre ignorar.