La inflació és un fenomen econòmic que redueix el valor real dels diners amb el pas del temps. Quan els preus pugen de manera generalitzada, el mateix salari o els mateixos estalvis compren menys béns i serveis. Tot i que no es pot eliminar completament, sí que es poden adoptar mesures concretes per minimitzar-ne l’impacte i, en alguns casos, fins i tot beneficiar-se’n.
A continuació es presenten les estratègies més efectives i contrastades per protegir-se de la inflació.
Mantenir grans quantitats de diners en comptes corrents o dipòsits a termini baix rendiment sol ser una de les pitjors opcions durant períodes inflacionaris. En canvi, determinats actius tendeixen a créixer per sobre de l’augment dels preus:
No posar tots els ous al mateix cistell és fonamental. Una cartera equilibrada que combini renda variable, immobles, commodities i, en menor mesura, bons indexats a la inflació (si estan disponibles al mercat europeu o espanyol) ajuda a reduir la volatilitat i a mantenir el valor real del patrimoni a llarg termini.
Els préstecs a tipus d’interès fix poden ser avantatjosos en un context inflacionari: el deute es “barateja” en termes reals a mesura que els preus i els salaris pugen. Això és especialment útil en hipoteques a tipus fix. En canvi, cal evitar l’endeutament excessiu a tipus variable o consumir amb targetes de crèdit a interessos elevats.
La millor protecció a llarg termini és incrementar el poder adquisitiu mitjançant salaris més alts. Invertir en formació, especialització o noves habilitats (tecnologia, idiomes, gestió, etc.) permet accedir a feines millor remunerades o a ascensos. També es pot explorar fonts d’ingressos addicionals (negocis secundaris, freelancing o inversions productives).
Revisar periòdicament el pressupost familiar ajuda a identificar despeses no essencials i a prioritzar les que aporten més valor. Negociar contractes (assegurances, subministraments, telefonia), comprar productes genèrics quan sigui possible i planificar les grans compres pot compensar parcialment l’efecte de la pujada de preus.
En alguns mercats existeixen bons o fons que ajusten el seu rendiment segons l’evolució de l’índex de preus. Tot i que a Europa i a Espanya l’oferta és més limitada que als Estats Units (on destaquen els TIPS), val la pena explorar opcions de deute públic o fons especialitzats que ofereixin certa protecció.
És important tenir liquiditat per a imprevistos (entre 3 i 6 mesos de despeses), però deixar massa diners sense rendiment real els exposa plenament a l’erosió inflacionària. Una part d’aquesta reserva pot estar en instruments de baix risc però amb alguna rendibilitat (comptes remunerats competitius o fons monetaris).
Protegir-se de la inflació no consisteix en una única acció milagrosa, sinó en una combinació d’hàbits financers sòlids: invertir de manera diversificada en actius reals, gestionar el deute amb intel·ligència, augmentar la capacitat d’ingressos i controlar les despeses. Començar aviat i mantenir la disciplina a llarg termini és la clau per preservar (i fins i tot fer créixer) el poder adquisitiu al llarg dels anys.
Recorda que cada situació personal és diferent. Abans de prendre decisions d’inversió importants, és recomanable consultar un assessor financer independent o informació actualitzada de fonts fiables.