Sony Interactive Entertainment ha anunciat oficialment que, a partir del gener del 2028, deixarà de produir discos físics per a tots els nous jocs de PlayStation. A partir d’aquesta data, les noves publicacions només estaran disponibles en format digital a través de la PlayStation Store i dels minoristes (en format de codis de descàrrega). Els títols ja llançats o programats abans del gener del 2028 no es veuran afectats i continuaran existint en format físic.
Segons l’empresa, es tracta d’una evolució “natural” per adaptar-se a les preferències dels consumidors. Les vendes digitals ja representen al voltant del 78-80 % de les unitats de jocs complets venudes a PlayStation, i la tendència general de la indústria de l’entreteniment s’inclina clarament cap al digital. Sony subratlla que els jugadors continuaran tenint opcions de compra, tant a la seva botiga oficial com a botigues físiques, però sense disc.
Aquesta decisió marca un punt d’inflexió històric: PlayStation es converteix en la primera de les grans consoles a abandonar la producció de mitjans físics per a nous llançaments. Molts jugadors i col·leccionistes han expressat preocupació. Els discos físics ofereixen una sensació real de propietat: es poden prestar, vendre de segona mà, conservar en una prestatgeria i, en teoria, jugar-los sense dependre d’un servidor o d’una llicència digital que pot desaparèixer. Amb el model exclusivament digital, el que es compra és una llicència d’ús, no un objecte tangible, i els riscos de tancament de botigues digitals (com ja s’ha anunciat per a la PS3 i la PS Vita) o de canvis en les condicions de servei es fan més evidents.
Els col·leccionistes tradicionals de jocs físics veuran com el mercat de novetats s’asseca progressivament. Les edicions limitades, els steelbooks i les caixes de col·lecció perdran part del seu atractiu quan el contingut principal sigui només un codi. Això podria incrementar el valor dels jocs físics anteriors al 2028, especialment els més rars o els d’edició limitada, però també tancarà una etapa de més de tres dècades de cultura del disc a PlayStation.
Aquí és on entra la pregunta clau per als col·leccionistes de NFTs (tokens no fungibles). En un món on la propietat física desapareix per als nous jocs, els NFTs es presenten teòricament com una possible alternativa digital que pretén oferir “propietat real”: verificable a la blockchain, transferible, revendible i, en alguns casos, amb utilitat dins del joc o fora d’ell.
Sony ha mostrat interès previ en la tecnologia blockchain. Ha presentat patents relacionades amb actius digitals i tokens per a videojocs, i ha llançat Soneium, una xarxa de capa 2 d’Ethereum. Tanmateix, fins ara no hi ha cap anunci oficial que vinculi la fi dels discos amb la introducció de jocs o edicions basades en NFTs a l’ecosistema PlayStation. L’experiència de la indústria amb els NFTs en el món dels videojocs ha estat mixta: projectes amb promeses de propietat real han generat tant entusiasme com fortes crítiques per part de la comunitat (especulació, impacte mediambiental, exclusió de jugadors, etc.).
Si en el futur els editors o Sony decidissin tokenitzar edicions especials, art conceptual, skin exclusius o fins i tot còpies digitals “certificades” d’un joc, els col·leccionistes de NFTs podrien trobar-hi una oportunitat. Aquestes peces digitals podrien adquirir valor de col·lecció similar al dels discos rars d’abans, amb l’avantatge de la liquiditat dels mercats secundaris de blockchain. No obstant això, cal ser prudents: sense un model clar de utilitat real, interoperabilitat i protecció del consumidor, els NFTs no resolen automàticament el problema de la “propietat digital”. Molts jugadors continuen preferint la simplicitat d’un disc o d’una compra digital tradicional sense la complexitat (i volatilitat) de les criptomonedes.
La fi de la producció de discos físics per a nous jocs de PlayStation a partir del 2028 és un canvi irreversible que reforça el model de llicències digitals. Per als col·leccionistes tradicionals, representa la pèrdua d’un format cultural i la possible revalorització del que ja existeix. Per als col·leccionistes de NFTs, s’obre un horitzó especulatiu: si la indústria aprofita aquest buit per oferir veritable propietat digital verificable i útil, els tokens podrien convertir-se en el nou “disc de col·lecció” del segle XXI. De moment, però, això continua sent una possibilitat més que una realitat confirmada.
El temps dirà si Sony i els editors aprofitaran aquesta transició per innovar en la propietat digital o si simplement consolidaran un model de llicències tancades. Mentrestant, els col·leccionistes de discos físics tenen fins a finals del 2027 per completar les seves prestatgeries abans que el format digui adéu als nous títols.